Què és un corrent de retorn?

Els corrent de retorn el forma una massa d’aigua que flueix ràpida i perpendicularment des de la costa cap a la mar, tot generant un dels principals riscs per als usuaris de les platges que poden ser arrossegats lentament fins a aigües profundes. Els corrents de retorn poden abastar des de la línia de costa fins a la zona de somatge, tot passant per la zona de rompent. Els corrents de retorn són un dels principals perills per als banyistes i la causa de bona part dels rescats i ofegaments a les platges. Els corrents de retorn no ofeguen directament a les persones, allò que fan és arrossegar als banyistes enfora de la costa. Pel cap baix els corrents de retorn poden tenir una amplària entre 3 i 60 m, i poden perllongar-se mar endins al voltant dels 100 m més enllà de la zona de rompent. La velocitat típica dels corrents de retorn és de 0,3 a 0,6 m/s, però alguns poden superar els 2,5 m/s. La força i la magnitud dels corrents de retorn augmenta així com ho fa l’altura d’ona i el període. A les Illes Balears existeix constància de la formació de corrents de retorn a diferents platges, ara bé tot sovint de magnitud i energia menors que les que es formen als seus equivalents atlàntics o oceànics.

Figure 1. Esquema de generació de corrents de retorn.

Com es formen?

Els corrents de retorn es donen a molts de tipus de platges i sota diferents tipus d’onatge i carreres de marea. Són diverses les causes que tenen com a resultat la formació d’un corrent de retorn, tot i que es poden agrupar en dos grans categories, (a) els que responen a les variacions en l’angle d’incidència de l’onatge o en l’apilament de l’aigua, i (b) aquells que són el resultat de l’efecte de la batimetria. Entre aquestes darreres són vàries els factors que les desencadenen, des de la morfologia i continuïtat de les barres, els efectes de dics i altres estructures costaneres, l’encaixament físic de la platja o bé com a part del sistema d’ondulacions rítmiques –beach cups– que tot sovint apareixen a la platja.

Figure 2. Rip currents generats per beach cusps.

Per què són perillosos?

Els corrents de retorn poden arrossegar ràpidament els banyistes mar enllà, fins i tot aquells més experts. Els ofegaments associats als corrents de retorn es produeixen quan les persones que han estat arrossegades no poden continuar nedant cap a costa o mantenir-se surant. En aquest escenari hi pot contribuir una combinació de fatiga, por, pànic o la manca de habilitats o coneixements de natació.
 

Com identificar els corrents de retorn?

Els corrents de retorn no són fàcils d’identificar, tot i així hi ha alguns trets que en poden ser indicatius, com ara:

  • una canalització d’aigua agitada o picada respecte cels voltants
  • una àrea a la platja baixa amb un canvi dràstic del color de l’aigua
  • Una línia d’escuma, algues o residus desplaçant-se enllà de la costa
  • Una ruptura en l’alineació del tren d’ones o l’onatge que arriba a la costa

Figure 3. Corrent de retorn a Cala Millor.
 

Com evitar i superar els corrent de retorn?

  • Manteniu la calma, el corrent de retorn no porta cap a el fons.
  • Nedau tot seguint una direcció paral·lela a la costa, enlloc de nedar a contracorrent en direcció a la costa.
  • Un cop superat el corrent de retorn nedau en direcció a la costa
  • Si no podeu sortir del corrent procurau de surar i mantenir la calma fins que la força del corrent es dissipi.
  • Si no teniu forces per arribar a la costa, posau-vos en direcció a la costa, moveu els braços i demanau ajut. 



Figure 4. Senyal de seguretat en front a corrents de retorn.
 

Bibliografia i lectures recomanades

Darlymple, R.A., MacMahan, J.H., Reniers, A.J.HM., Nelko, V. 2011. Rip currents. Annual Review of Fluid Mechanics, 43: 551-581

https://www.weather.gov/safety/ripcurrent-signs-brochures
https://www.weather.gov/safety/ripcurrent

Referències de les Illes Balears:

Álvarez-Ellacuría, A., Orfila, A., Olabarrieta, M., Medina, R., Vizoso, G., Tintoré, J. 2010. A neashore wave and current operational forecasting system. Journal of Coastal Research, 26: 503-509.
Álvarez-Ellacuría, A., Orfila, A., Olabarrieta, M., Gómez-Pujol, L., Medina, R., Tintoré, J. 2009. An alert system for beach hazard management in the Balearic Islands. Coastal Management, 37: 569-584.