La cartografia corresponent a la Sensibilitat Ambiental (SA) de la línia de costa com a una part més dels plans de contingència front a vessaments d’hidrocarburs es desenvolupa des de finals dels anys 70. Els primers exemples d’aquests tipus de cartografia corresponen a la costa d’Alaska, U.S. (Lower Cokk Inlet), des d’aquests primers precedents, els graus de sensibilitat s’han perfeccionat i ampliat amb la intenció de poder caracteritzar el major nombre de tipus de costes possibles.

Des de finals dels anys 80 la producció de mapes sobre sensibilitat de la línia de  costa es recolza sobre bases cartogràfiques digitals mitjançant l’ús de Sistemes d’Informació Geogràfics (SIGs), permetent la generació automàtica de mapes. La NOOA (National Oceanic and Atmospheric Administration) ha liderat l’estandarització, mitjançant l’elaboració de directrius metodològiques (NOAA, 2002), així com la producció automàtica de cartografia de sensibilitat de la línia de costa front a un possible vessament d’hidrocarburs.

L’objectiu principal de l’establiment de la SA de la línia de costa és la determinació del comportament dels materials que constitueixen la línia de costa front a un possible afecció causada per hidrocarburs y/o substàncies contaminants de naturalesa o comportament anàleg. La determinació de la SA front a aquest/s tipus de contaminació constitueix una eina de recolzament per  ala presa de decisions, ja que el coneixement del comportament dels materials front a un episodi de contaminació permetrà desenvolupar protocols d’actuació adequats per a cada tipus de costa.

Les tasques de caracterització de la línia de costa s’han realitzat en un entorn de SIGs que permet un maneig àgil de la informació afavorint les tasques de gestió a les situacions d’emergència per contaminació marina escurçant el temps de resposta. La incorporació d’informació en un entorn SIG permet la consulta ràpida de les bases de dades associades a la cartografia. Les avantatges d’elaborar les dades corresponent a la SA mitjançant el maneig de SIG són: 1) coneixement, en temps real, dels tipus de costa afectats o potencialment afectats  per una afecció contaminant, 2) longitud de la línia de costa afectada, 3) coneixement del tipus de protecció medi ambiental en cas de que n’hi hagi, 4) coneixement àgil de les principals característiques de les infraestructures i equipaments adequats per a la mitigació del impacte causat pel contaminant (p.e. tonatge màxim de les grues dels ports propers, existència de primers auxilis, àrea dels varaders, etc.), 5) possibilitat de simplificar els tipus de costa de manera àgil i ràpida per als casos necessaris, y 6) facilitar l'intercanvi d’informació i l’exposició a la web (internet: Web Map Services, SACOSTA).

Els treballs sobre sensibilitat ambiental de la línia de costa de les Illes Balears s’iniciaren l’any 2005 dins del Grup d’Oceanografia Interdisciplinar (actualment TMOOS) de l’IMEDEA (Institut Mediterrani d’Estudis Avançats) i les tasques dutes a terme s’han continuat i actualitzat en el SIAS Division (Division of Strategic Issues and Applications for Society) del SOCIB. La localització central de les Illes Balears a la Mediterrània Occidental, més de 1.500 km lineals de costa, una població entorn a un milió d’habitants, la seva singularitat i riquesa ecològica de les àrees costaneres i una economia basada en el sector turístic, justifiquen la necessitat de tenir una caracterització de la línia de costa d’acord amb la seva sensibilidad.