Les Illes Balears es localitzen en el centre de la Mediterrània Occidental, constitueixen un arxipèlag format per cinc illes majors (de major a menor: Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera). Totes elles, menys l’illa de Cabrera, es troben habitades. La població total de les Illes Balears és de 1.113.114 habitants d’acord amb el padró de població de 2001 de l’IBESTAT (Institut d’Estadística de les Illes Balears). L’illa de Mallorca presenta una població de 873.414 habitants, Menorca 94.875 habitants, Eivissa 134.460 habitants i Formentera 10.365 habitants. L’arxipèlag de Cabrera no presenta una població estable censada, malgrat la condició de zona militar des de 1916 i posteriorment, la declaració de Parc Nacional l’any 1991 per la singularitat dels seus hàbitats i ecosistemes marítims i terrestres, ha afavorit una presència humana continua. Les Illes Balears tenen una superfície total de 498.459 ha de les quals 362.254 ha corresponen a l’illa de Mallorca, 69.472 ha a l’illa de Menorca, 57.176 ha a l’illa d’Eivissa, 8.250 ha a l’illa de Formentera i 1.306 ha corresponen a l’arxipèlag de Cabrera.
Les Illes Balears tenen 1.723 km de línia de costa (Mapa Topogràfic Balear (MTB) 2006 escala 1/5000 IBESTAT). L’illa de Mallorca i l’arxipèlag de Cabrera tenen 842 km de línia de costa, Menorca té 432 km, Eivissa 334 km i Formentera 115 km. L’economia de les Illes Balears té una elevada dependència del sector turístic amb una clara orientació cap a un turisme de sol i platja. La línia de costa i en concret, les costes constituïdes per platges, constitueixen un actiu de primer ordre per a l’economia balear. En aquest sentit és precís conservar, en la mesura del possible, les característiques físiques i ecològiques de l’espai costaner.
A les Illes Balears, l’absència d’explotacions petrolíferes obliga a que la totalitat dels combustibles derivats del petroli hagin d’esser importats per via marítima, Per aquest motiu l’arxipèlag es troba en continua exposició a ésser afectat per a una afecció d’hidrocarburs. L’elevada freqüència del tràfic marítim de la Mar Mediterrània (mercaderies i passatgers), que presenta la major intensitat en el corredor que uneix el Canal de Suez amb l’estret de Gibraltar (Figura 1 http://globalmarine.nceas.ucsb.edu/, accedit el 20/07/2012) i la condició d’esser un mar interior, compromet totes les zones costaneres en cas de produir-se algun sinistre o naufragi d’un buc mercant. Les Illes Balears, localitzades en el centre de la Mediterrània Occidenetal, no queden excemptes a esser afectades per un vessament i per aquest motiu s’han de prendre les mesures necessàries en quant a l’estudi de la sensibilitat de la línia de costa.
A les Illes Balears existeix un important tràfic domèstic de bucs mercants (entre les diferents illes i entre Balears i la Península Ibèrica, Figura 2), que s’intensifica durant els mesos d’estiu. A més del tràfic marítim destinat al transport de mercaderies (que inclou el transport d’hidrocarburs) existeixen rutes que connecten el Nord d’Algèria amb el Sud de França que solen creuar l’arxipèlag o navegar molt pròxims de les aigües territorials, aquest fet implica emprendre les mesures i estudis necessaris front a un possible episodi de contaminació marina.
Figura 1: Representació gràfica de les rutes de comunicació marítima de bucs mercants més freqüents de la Mar Mediterrània. Figura extreta de: http://globalmarine.nceas.ucsb.edu/. Les Illes Balears es localitzen a l’interior de la línia de punts negres.
Figura 2: Representació gràfica del tràfic marítim domèstic de les Illes Balears.
Les Illes Balears, degut a la seva posció central a la Mediterrània Occidental, per la singularitat de les àrees naturals costaneres (la major part d’elles protegides) i per la dependència econòmica del turisme, han de tenir mecanismes de prevenció (estudi de la sensibilitat de la línia de costa) front a un possible episodi de contaminació marina. Les costes de les illes poden esser afectades per un vessament d’hidrocarburs i/o substàncies de comportament similar per diverses causes, a continuació s’exposen una sèrie de possibles focus de contaminació d’acord amb el treball de Bergueiro & Moreno (2002):
1) Accidents de petrolers o bucs cisterna de substàncies derivades d’hidrocarburs. Les Balears poden esser afectades per qualsevol incidència d’aquests tipus de bucs que de manera continua realitzen les rutes de la Mediterrània Occidental (Figura 1, Figura 2).
2) Accidents de bucs mercants (de càrrega i passatgers). Poden esser col·lisions i/o naufragis tant al llarg de les rutes internacionals (Figura 1) com en el tràfic domèstic (Figura 2). Un bon exemple d’aquest cas és el naufragi del Buc Don Pedro de la companyia Iscomar front a les costes de la ciutat d’Eivissa en el Juliol de 2007.
3) Càrrega i descàrrega de petrolers o bucs cisterna de substàncies derivades d’hidrocarburs a ports.
4) Càrrega i descàrrega de camions utilitzats per al transport d’hidrocarburs als ports i zones properes al litoral.
5) Accidents o trencaments d’oleoductes.
6) Trencament/pèrdues de tancs d’emmagatzematge.
Informació general de les costes de les Illes Balears (descarrega document PDF) (versió en castellà)
