La ICTS SOCIB monitoritza rècords històrics en temperatures i onades de calor marines al Mediterrani el 2024
Figura 1: Temperatura superficial del mar diària mitjana a la regió de les Illes Balears el 2024. Les onades de calor marines s'indiquen en taronja. Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).
Les eines digitals del Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) han permès monitoritzar canvis extrems al Mediterrani el 2024, incloent-hi temperatures sense precedents, onades de calor marines perllongades i un augment del nivell del mar i la salinitat. El 2024, la ICTS SOCIB ha registrat un augment rècord en la temperatura mitjana anual del Mediterrani, superant en 1,55 ºC la mitjana històrica registrada des del 1982.
D'acord amb les eines de la ICTS SOCIB, el 2024 va ser l'any més càlid a la conca oriental (22,3 ºC) i el tercer a l'occidental (20,0 ºC). A més, l'hivern del 2024 va ser el més càlid mai registrat a la conca occidental (15,6 ºC). A l'oriental, tant l'hivern (17,7 ºC) com la primavera (21,4 ºC) i l'estiu (27,9 ºC) van assolir temperatures estacionals rècord. Aquestes temperatures extremes van estar associades amb rècords de 205 dies d'onades de calor marines a la conca occidental i 288 dies a l'oriental.
En aquest context, Mélanie Juza, oceanògrafa del SOCIB, destaca el paper fonamental de les aplicacions web del SOCIB, que, basades en dades de satèl·lit i observacions in situ, proporcionen informació clau sobre la variabilitat de l'oceà. “Aquestes eines permeten detectar esdeveniments extrems i analitzar tendències a llarg termini”, explica. A més, han permès observar un rècord en la salinitat de la superfície del mar Mediterrani oriental (38,9 psu) i un augment continu del nivell del mar, amb un increment mitjà de 3,3 cm per dècada des de 1993. “Aquestes eines són fonamentals per comprendre l'impacte del canvi climàtic en el Mediterrani i les seves implicacions per als ecosistemes i les comunitats costaneres”, afegeix Joaquín Tintoré, director de la ICTS SOCIB.
Figura 2: Tendències lineals de les temperatures superficials del mar (part superior) i l'anomalia del nivell del mar (part inferior) durant els períodes 1982-2024 i 1993-2024, respectivament, al mar Mediterrani. Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).
Onades de calor marines i augment de temperatures al Mediterrani
Les onades de calor marines són períodes prolongats de temperatures oceàniques extremes. Segons la definició àmpliament utilitzada per la comunitat internacional, proposada per Hobday et al. (2016), es considera una onada de calor marina quan la temperatura de la superfície del mar supera el 90% dels valors històrics durant almenys 5 dies consecutius. El 2024, les onades de calor marines van mostrar variacions significatives en intensitat i durada a diferents regions. Al Mar d'Alborán, les anomalies van arribar a màximes de 7,22 ºC respecte al període 1982-2015, mentre que al sud del Llevant, la durada màxima va ser de 303 dies. Al sud del Jònic, aquestes onades de calor van persistir durant tot l'any.
Figura 3: Intensitat màxima de les onades de calor marines (en ºC, part superior) i dies totals (part inferior) el 2024 al mar Mediterrani. Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).
Focus a les Illes Balears
A més, els registres mostren un augment progressiu de la temperatura superficial del mar en algunes zones del Mediterrani. A les Illes Balears, la temperatura superficial del mar ha augmentat 0,4 ºC per dècada des de 1982, registrant el 2024 com el seu tercer any més càlid, amb una mitjana anual regional de 20,2 ºC. La boia Dragonera, operada per Puertos del Estado, va assolir un rècord de 31,87 ºC el 12 d'agost, reflectint les condicions extremes observades al Mediterrani. “Les observacions, obtingudes gràcies als amarratges fixos i a les boies de deriva, destaquen la precisió de les eines de monitorització de SOCIB i la importància de les seves col·laboracions amb institucions com Puertos del Estado, que permeten una millor comprensió de les variacions climàtiques al Mediterrani”, subratlla Tintoré.
Figura 4. Temperatura superficial del mar anual (part superior) i dies totals d'onades de calor marines (part inferior) de mitjana al mar Mediterrani, i a les subconques occidental i oriental del 1982 al 2024. Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB).
Les tendències d'escalfament continuen després de tres anys de temperatures rècord
Les dades observades confirmen l'impacte de l'escalfament global, segons l'informe Copernicus Global Climate Highlights 2024. Després dels rècords de temperatures oceàniques globals el 2022 (Cheng et al., 2023) i el 2023 (Copernicus Global Climate Highlights 2023), el 2024 s'ha convertit en l'any més càlid registrat des de 1850, amb una temperatura mitjana global de l'aire en superfície que supera els 1,5 ºC respecte al nivell preindustrial. A més, durant la primera meitat del 2024 es van registrar temperatures superficials del mar sense precedents, impulsades en part pels efectes residuals de l'esdeveniment El Niño de 2023 (NASA, 2024).
Aquesta tendència d'escalfament persisteix el 2025 (Copernicus, 2025): el gener ha estat el mes de gener més càlid a nivell global, amb una temperatura mitjana de 13,23 °C, és a dir, 0,79 °C per sobre de la mitjana del període 1991-2020. Al Mediterrani, la temperatura oceànica mitjana registrada el gener de 2025 ha estat de 17,0 °C, 1,3 °C per sobre del valor habitual, cosa que reflecteix la continuïtat d'aquesta anomalia tèrmica a la regió.
Impactes en els ecosistemes marins i les comunitats costaneres
Els rècords registrats el 2024 en temperatura, salinitat i nivell del mar al Mediterrani tenen implicacions significatives per a la biodiversitat, el funcionament dels ecosistemes i els serveis que aquests proporcionen a les comunitats humanes. Canvis com la intensificació de l’estratificació oceànica, l’augment de la temperatura i els esdeveniments tèrmics extrems afecten processos essencials com l’intercanvi de nutrients i oxigen, amb impactes directes en els hàbitats marins.
Les onades de calor marines han afectat espècies clau com la Posidonia oceanica, fonamental per a la biodiversitat i la protecció costanera (Guerrero-Meseguer et al., 2017; Marbà et al., 2014), i han contribuït al blanqueig de coralls, segons va declarar la NOAA a l'abril de 2024. Aquests fenòmens no només impacten els ecosistemes, sinó que també tenen conseqüències en sectors clau de l’economia blava, com la pesca i el turisme. A més, l’augment del nivell del mar incrementa la vulnerabilitat de les comunitats costaneres davant de les tempestes i l'erosió (Smith et al., 2021; Mitchell et al., 2006).
Addicionalment, l’escalfament oceànic també comporta riscos per a la salut humana, com la proliferació d’algues nocives i malalties infeccioses, a més de la possible disminució dels recursos pesquers (UNEP/MAP and Plan Bleu, 2020). Aquestes amenaces se sumen als impactes de la contaminació, la sobrepesca i la urbanització, intensificant la pressió sobre els ecosistemes i les comunitats costaneres.
