10 anys de col·laboració entre l'IEO i la ICTS SOCIB per millorar la gestió de la tonyina vermella al mar Balear
- Aquesta col·laboració s'ha plasmat en un breu documental que s'estrena avui coincidint amb el Dia de la Costa Mediterrània.
El documental ‘La ciència i la tonyina vermella. Ecologia, oceanografia i conservació’ posa en valor la col·laboració científica de l'IEO i la ICTS SOCIB en els últims deu anys per millorar la gestió de les pesqueries de tonyina vermella i desenvolupar eines per a la monitorització i la conservació d'aquesta emblemàtica espècie en una de les seves principals àrees de reproducció en el món: el mar Balear.
Tonyina vermella de l'Atlàntic. Dan Abbott / Save the Med.
El mar Balear és una de les zones més importants de reproducció de la tonyina vermella de l'Atlàntic, una espècie de gran interès a nivell ecològic i pesquer que, a causa de l'increment del seu consum, va arribar a estar en una situació de risc. En aquest context, l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO, CSIC) va iniciar el 2001 un ampli programa d'investigació per estudiar l'efecte de les condicions ambientals en l'ecologia reproductiva i larvària de la tonyina vermella en aquesta important àrea, amb l'objectiu de desenvolupar noves eines per a la seva monitorització i conservació. El 2011 aquest programa va rebre un nou impuls en unir esforços l'IEO i el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB), permetent la continuïtat de les campanyes i la incorporació de noves eines d'oceanografia operacional.
Aquesta col·laboració s'ha plasmat en publicacions científiques i informes de suport a la gestió de la tonyina vermella, i ara en el breu documental ‘La ciència i la tonyina vermella. Ecologia, oceanografia i conservació’, que s'estrena avui amb motiu del Dia de la Costa Mediterrània. El documental compta amb la participació de la Fundació Save the Med i amb el finançament del projecte europeu PANDORA, en el qual participen les dues institucions, i l'objectiu del qual és millorar els models actuals d'avaluació per garantir la sostenibilitat dels recursos marins. El vídeo es pot veure a les plataformes web del SOCIB i Planet Tuna.
Ecologia i oceanografia operacional
Des de 2011, l'IEO i la ICTS SOCIB treballen junts per millorar el coneixement de la tonyina vermella de l'Atlàntic, que recorre milers de quilòmetres per reproduir-se en aigües balears, donant continuïtat als estudis en aquesta línia que va iniciar l'IEO el 2001. Aquesta espècie emblemàtica presentava símptomes clars de sobreexplotació a causa de la forta pressió pesquera que venia patint des dels anys 70. El 2010, la recent creació de la ICTS SOCIB va obrir un nou camp de possibilitats que ha permès ampliar el coneixement de l'ecologia de l'espècie, sobretot pel que fa a la influència de l'oceanografia local sobre la supervivència larvària i el comportament reproductiu. Per exemple, els resultats d'aquests estudis multidisciplinaris han incrementat el coneixement sobre les condicions de temperatura i aliment, així com les de corrents i remolins, que afavoreixen la retenció de les larves i fan que les aigües de les Illes Balears siguin una de les àrees de reproducció més importants per a la tonyina i altres espècies de túnids com la bacora o el bonítol.
Amb la col·laboració entre aquestes dues institucions s'han impulsat noves eines de suport a la gestió, com l'Índex d'Abundància larvària, millorant així el coneixement de l'estat de les poblacions, que han estat aplicades per la Comissió Internacional per a la Conservació de la Tonyina Atlàntica ( ICCAT), per establir les quotes de captura i altres mesures que han afavorit la recuperació gradual de la tonyina vermella entre 2010 i 2020. Aquest índex estima les tendències de la població de tonyines adultes a partir de les larves trobades en un moment determinat, integrant els efectes de l'oceanografia local en la distribució d'aquestes larves. La seva importància ve donada, d'una banda, perquè és una font d'informació independent de les estimacions tradicionals obtingudes a partir de les dades de captures pesqueres, i d'altra banda, perquè és un exemple pràctic de com integrar la variabilitat ambiental en la monitorització d'aquesta espècie.
Gràcies a una gestió pesquera basada en el coneixement científic, en els últims anys l'abundància de tonyina vermella ha augmentat i la població s'ha recuperat, passant de la categoria “En perill” a la de “Preocupació menor” a la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). En els deu anys que han transcorregut entre una categoria i l’altra, s'han aplicat mesures reguladores com les quotes o les talles mínimes de pesca, entre d'altres. El desenvolupament d'un nou enfocament científic multidisciplinari, que integra l'ecologia marina i l'oceanografia operacional, ha estat clau per al disseny de les mesures de gestió que han contribuït a aquesta recuperació.
