Algunes platges de les Illes Balears podrien perdre més del 50% de la seva superfície el 2100

• Aquest estudi ha comptat amb el suport del Projecte PIMA ADAPTA ‘Costes pel Canvi’, liderat per la ICTS SOCIB i finançat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del GOIB.

L'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA CSIC-UIB), la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) han analitzat els efectes de l'augment del nivell del mar i els fenòmens extrems, en termes de possibles inundacions costaneres i d’erosió de platges al llarg dels litorals sorrencs, a les Illes Balears durant el segle XXI. Publicat a la revista Frontiers in Marine Science, l'estudi ha trobat que algunes platges (principalment platges davant de penya-segats o passeigs marítims) perdran més del 50% de la seva superfície subaèria a finals de segle. Aquestes troballes permeten que els responsables de polítiques locals, regionals i nacionals coneguin les zones més crítiques per tal de prioritzar la seva actuació. L'estudi ha comptat amb el suport del Projecte PIMA ADAPTA ‘Costes pel Canvi’, liderat per la ICTS SOCIB i finançat per la Vicepresidència i Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica del GOIB.

Segons els investigadors, l'augment del nivell del mar indueix una pèrdua permanent de terra amb impactes ecològics i econòmics generalitzats, més evidents en àrees urbanes i densament poblades. El retrocés potencial de la línia costanera combinat amb onades i marejades ciclòniques resultarà en danys més severs a les zones costaneres, especialment als sistemes insulars. Per avaluar aquests perills potencials al llarg de les costes arenoses de les Illes Balears, els investigadors han mapejat les àrees inundades projectades sota dos escenaris d'augment mitjà del nivell del mar impulsats pel canvi climàtic, juntament amb l'impacte d'un esdeveniment extrem definit pel nivell de retorn de 100 anys de marejades ciclòniques i onades conjuntes per als anys de referència 2050 i 2100. A més, també han estimat la disminució dels serveis recreatius turístics de les platges de sorra provocada per la reculada de litoral, en termes monetaris.

Els resultats de l'estudi mostren que el 2100 les inundacions permanents cobriran 7,8-27,7 km2 en un escenari d'augment mitjà del nivell del mar entre 32 i 80 cm, i fins a 10,9-36,5 km2 en un escenari d’augment mitjà del nivell del mar entre 46 i 103 cm. Algunes platges perdran més del 50% de la seva superfície per 2100: del 20 al 50% en el primer escenari i del 25 al 60% en el segon. Aquest enfocament també ha identificat les zones potencialment més afectades de la regió: els aiguamolls d'Alcúdia, Pollença i Es Trenc a Mallorca, i Ses Salines d'Eivissa.

A més, la pèrdua de serveis recreatius turístics de les platges podria representar una pèrdua equivalent al 7,2% del Producte Interior Brut (PIB) de 2019, en el pitjor dels casos. Així, l'estudi ha traduït en termes monetaris els efectes del canvi climàtic en aquestes platges, establint les bases per a futures anàlisis sobre com l'economia i la societat de les Illes Balears es veuran afectades pel canvi climàtic

Article de referència

Luque, P., Gómez-Pujol, L., Marcos, M., & Orfila, A. (2021). Coastal Flooding in the Balearic Islands During the Twenty-First Century Caused by Sea-Level Rise and Extreme Events. Frontiers in Marine Science.