Un estudi liderat per la ICTS SOCIB revela nous coneixements sobre la formació i l'impacte de forts remolins de llarga durada al mar Balear

El Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB), en col·laboració amb l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA CSIC-UIB) i la Université de Liège, revela nous coneixements sobre els remolins de mesoescala al mar Balear.

Research into Balearic Sea eddies. A SOCIB-led study reveals new insights into the formation and impact of strong long-lived eddies

Temperatura superficial del mar (SST) (ºC) a partir de dades de satèl·lit el 17 de desembre de 2017. SOCIB.

Publicat al Journal of Geophysical Research: Oceans, l'estudi analitza els mecanismes de formació i intensificació, així com l'impacte tèrmic associat amb dos dels remolins recents de llarga durada del mar Balear més significatius, que van tenir lloc el 2010 i 2017. Els resultats han demostrat que els esdeveniments de vent del nord-oest i l'existència de l'intens front tèrmic pirinenc són necessaris per a la seva formació. Si bé les causes de la intensificació dels remolins van diferir entre tots dos anys, ambdós remolins van crear anomalies de temperatura càlida amb característiques d'onades de calor marines locals al mar Balear.

L'oceà està en moviment perpetu, no només en forma d'onades i marees, sinó també a través dels corrents oceànics que transporten la calor i altres propietats de l'aigua per tot el món i influeixen en el clima de la Terra. Aquests corrents de vegades generen corrents circulars coneguts com a remolins. Aquest és el cas del mar Balear, on sovint s'identifiquen remolins de mesoescala, amb un radi d'entre 10 i 100 km i que poden durar dies o diverses setmanes.

Segons els investigadors, els remolins anticiclònics de mesoescala—que giren en el sentit de les agulles del rellotge— se solen observar cap a finals d'estiu i tardor a la zona compresa entre les costes catalana i balear. “Aquests remolins són fenòmens importants per la seva capacitat per produir velocitats verticals cap a les profunditats de l'oceà, així com zones d'acumulació al seu voltant, que tenen implicacions importants per als ecosistemes. A més, la seva presència també pot afectar la circulació global del mar Mediterrani, ja que pot impedir el pas d'altres corrents. De fet, alguns anys es tornen forts i persistents, modificant així les propietats de les masses d'aigua locals”, explica Joaquín Tintoré, director de la ICTS SOCIB i coautor de l'estudi. Això és el que va passar el 2010 i el 2017, quan dos remolins van durar al voltant de 2 i 4 mesos, amb un radi que va variar entre 40 i 75 km.

Els mecanismes de generació i intensificació d'aquests remolins anticiclònics de llarga durada han estat estudiats utilitzant el model de circulació d'alta resolució WMOP (Western Mediterranean OPerational model) i observacions d'altimetria i de temperatura de la superfície del mar per satèl·lit. “Els models numèrics són eines valuoses per analitzar els detalls de la generació i el creixement de remolins intensos de llarga durada. Proporcionen una descripció completa de l'evolució dels remolins que ens permet avaluar les interaccions del flux mitjà dels remolins, fer proves de sensibilitat i relacionar la variabilitat simulada amb els forçaments externs”, destaca Baptiste Mourre, responsable de la instal·lació de Modelització i Predicció de la ICTS SOCIB i coautor de l'estudi.

Els resultats han mostrat que aquests remolins es van formar i intensificar a través d'esdeveniments intensos de vents del nord-oest i la presència d'un front tèrmic d'estiu entre el mar Balear i el golf de Lleó, així com afluències cap al nord d'aigües de salinitat relativament més baixa. “Hem trobat que el procés d'intensificació va variar entre els dos esdeveniments. Mentre que el 2010 va ser impulsat per importants gradients de salinitat produïts pels fluxos d'entrada cap al nord, el 2017 va ser produït per vents addicionals del nord-oest”, diu Eva Aguiar, autora principal de l'estudi. A més, “els dos remolins anticiclònics de llarga durada el 2010 i el 2017 van crear anomalies de temperatura superficial duradores (que van assolir els 2,5 °C durant l'hivern del 2017), amb característiques d'onades de calor marines locals”, afegeix.

Article de referència

Aguiar, E., Mourre, B., Alvera-Azcárate, A., Pascual, A., Mason, E., & Tintoré, J. Strong long-lived anticyclonic mesoscale eddies in the Balearic Sea formation, intensification, and thermal impactJournal of Geophysical Research: Oceans, e2021JC017589.