La ICTS SOCIB i Puertos del Estado analitzen la xarxa mediterrània de radars costaners d'alta freqüència
Segons la comunitat científica, el Mediterrani és una zona particularment vulnerable al canvi climàtic, amb nombroses àrees costaneres vitals des del punt de vista socioeconòmic exposades a riscos de seguretat marítima, fenòmens meteorològics extrems o contaminació marina, el que té un impacte negatiu en el creixement Blau—el creixement sostenible dels sectors marí i marítim—. Amb l'objectiu de respondre a les prioritats científiques i reptes socials, els radars d'alta freqüència són cada cop més reconeguts com una tecnologia eficaç de detecció remota basada a terra per monitoritzar de manera contínua la circulació superficial, cada cop més les onades i, ocasionalment, els vents sobre les àrees costaneres; amb més de la meitat dels radars europeus ubicats al Mediterrani. La seva integració en sistemes d'observació oceànica ha impulsat el progrés en la investigació de característiques a petita escala i la interacció amb escales més grans, a més de donar suport al desenvolupament d'aplicacions.
Mapa del mar Mediterrani que mostra la ubicació i la cobertura dels radars d'alta freqüència. SOCIB.
En aquest context, una investigació conjunta liderada per Puertos del Estado i el Sistema d'Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (ICTS SOCIB) ha avaluat l'estat de les operacions, el marc per al desenvolupament futur i les aplicacions en suport de les prioritats científiques i les necessitats socials de la xarxa mediterrània de radars d'alta freqüència. Aquest estudi està emmarcat en el grup de treball de radars d'alta freqüència de la Xarxa Operacional del Mediterrani per al Sistema Mundial d'Observació dels Oceans (MONGOOS, por sus siglas en inglés). Publicat a la revista Ocean Science (Special Issue: Advances in interdisciplinary studies at multiple scales in the Mediterranean Sea) com a dos articles complementaris, ha involucrat la participació d'un grup multidisciplinari i intersectorial de 42 científics, operadors de radars d'alta freqüència i fabricants de 22 institucions, que en conjunt operen 15 sistemes de radars a les àrees costaneres de Croàcia, França, Israel, Itàlia, Malta, Eslovènia i Espanya.
La primera part d'aquest treball (Lorente et al., 2022) mostra l'estat actual de la xarxa mediterrània de radars d'alta freqüència i proporciona una descripció detallada dels principals èxits i activitats en curs; l'alineació amb diverses iniciatives multiinstitucionals i aliances en l'àmbit regional, europeu i global; i el full de ruta cap a una xarxa de radars integrada i madura operada permanentment al mar Mediterrani. Com afirmen els autors, els operadors de radars d'alta freqüència han de coordinar els seus esforços per assolir una xarxa madura, esforçant-se per harmonitzar les pràctiques d'implementació i de manteniment; estandarditzar dades, metadades i procediments de control de qualitat; centralitzar les plataformes de gestió, visualització i accés de dades; i desenvolupar aplicacions pràctiques amb benefici social que es puguin utilitzar per a la planificació estratègica i la presa de decisions informada al Mediterrani. A més, es delineen perspectives de futur abordant aspectes econòmics, tècnics i científics.
La segona part (Reyes et al., 2022) revisa les capacitats de les aplicacions científiques i socials avançades i emergents existents que fan servir dades de radars, desenvolupades per abordar els principals reptes identificats a les aigües costaneres del Mediterrani i organitzades al voltant de tres temes principals: seguretat marítima, fenòmens extrems i processos de transport ambiental. En particular, aquestes aplicacions poden servir per a operacions de cerca i rescat, navegació segura d'embarcacions, seguiment de contaminants marins, monitorització de fenòmens extrems, investigació de processos de transport i connectivitat entre aigües marines i ecosistemes costaners. A més, aquest treball proporciona un conjunt de recomanacions per a futures perspectives de millora per donar suport al Creixement Blau al Mediterrani, contribuint així a complir els objectius de la Dècada de les Ciències Oceàniques per al Desenvolupament Sostenible de l'ONU i del Pacte Verd Europeu, inclosa la formació de noves generacions de tècnics i científics.
Articles de referència
Lorente, P., Aguiar, E., Bendoni, M., Berta, M., Brandini, C., Cáceres-Euse, A., Capodici, F., Cianelli, D., Ciraolo, G., Corgnati, L., Dadić, V., Doronzo, B., Drago, A., Dumas, D., Falco, P., Fattorini, M., Gauci, A., Gómez, R., Griffa, A., Guérin, C.-A., Hernández-Carrasco, I., Hernández-Lasheras, J., Ličer, M., Magaldi, M. G., Mantovani, C., Mihanović, H., Molcard, A., Mourre, B., Orfila, A., Révelard, A., Reyes, E., Sánchez, J., Saviano, S., Sciascia, R., Taddei, S., Tintoré, J., Toledo, Y., Ursella, L., Uttieri, M., Vilibić, I., Zambianchi, E., & Cardin, V. (2022). Coastal high-frequency radars in the Mediterranean–Part 1: Status of operations and a framework for future development. Ocean Science, 18(3), 761-795.
Reyes, E., Aguiar, E., Bendoni, M., Berta, M., Brandini, C., Cáceres-Euse, A., Capodici, F., Cardin, V., Cianelli, D., Ciraolo, G., Corgnati, L., Dadić, V., Doronzo, B., Drago, A., Dumas, D., Falco, P., Fattorini, M., Fernandes, M. J., Gauci, A., Gómez, R., Griffa, A., Guérin, C.-A., Hernández-Carrasco, I., Hernández-Lasheras, J., Ličer, M., Lorente, P., Magaldi, M. G., Mantovani, C., Mihanović, H., Molcard, A., Mourre, B., Révelard, A., Reyes-Suárez, C., Saviano, S., Sciascia, R., Taddei, S., Tintoré, J., Toledo, Y., Uttieri, M., Vilibić, I., Zambianchi, E, & Orfila, A.(2022). Coastal high-frequency radars in the Mediterranean–Part 2: Applications in support of science priorities and societal needs. Ocean Science, 18(3), 797-837.
